|
La Musicalitat
del poeta de
Roda de Ter.
Aquesta setmana
celebrem una
nova edició de
Sant Jordi i a
REVISTA BENNA
volíem parlar de
llibres, música
etc... i varem
pensar en un
llibre que ara
s'edita la
segona edició.
Estem parlant de
"Tribut de sorra
i fulles" on a
través del fruit
i treball dels
seus dos
creadords Àlex
Carmona i Maria
Dolça podem
assaborir una
vegada més dels
grans poemes de
Miquel Martí i
Pol i alhora
redescrobir-los
a través de les
adaptacions
musicals que han
fet catorze
grups de
l'escena musical
catalana. Avui
parlem amb ells
per saber una
mica més d'aprop
com va anar
l'experiència.
REVISTA BENNA:
En la
presentació de
Tribut de Sorra
i Fulles dieu
“Les ganes i
l'ambició que
tenen de fer
coses, va portar
l'Àlex i la
Maria Dolça a
crear aquest
llibre on hi
barregen tres de
les seves
passions: la
fotografia, la
poesia i la
música”...
ÀLEX CARMONA:
Efectivament,
la història va
anar així: un
dia, sopant amb
els Brams, se’ns
va acudir que
podíem barrejar
aquests tres
temes que tant
ens agraden.
Tots dos teníem
ganes de tirar-ho
endavant, i vam
anar lligant
idees i apuntant-les
en una llibreta.
A partir d’aquí,
sense plantejar-nos-ho,
vam començar a
seguir tots els
passos que feien
falta.
BNA: Tu ets
fotògraf musical
i la Maria té
una passió per
la literatura...
A.C:
Sí, jo fa
gairebé 5 anys
que volto pel
món de la música
fent fotos. La
Maria està
estudiant una
carrera de
filologia i des
de sempre ha
estat
interessada en
tot el que té a
veure amb
lletres,
paraules i
literatura.
BNA: Com
sorgeix la idea
de fer aquest
tribut a l'obra
de Miquel Martí
i Pol i musicar
alguns dels seus
grans poemes?
A.C:
Bé, el fet
d’homenatjar a
Miquel Martí i
Pol ve donat
perquè tots dos
admirem la seva
poesia i tenim
ganes d’apropar-la
a encara més
gent. A més, tal
i com diu Lluís
Llach en el
pròleg que ha
fet per a aquest
llibre, “Miquel
Martí i Pol
ocupa un lloc
especial per la
quantitat ingent
de musicacions
que els seus
versos han
merescut”. Per
altra banda, vam
pensar que
musicar els
poemes seria una
bona fórmula per
incloure imatges
a la combinació.
Val a dir que
també ens
cridava
l’atenció el fet
que la poesia de
Miquel Martí i
Pol ha estat
musicada molt
sovint, però
pocs cops amb
estils musicals
com els que
trobem en aquest
disc.
BNA: Veient
el resultat
final, un
s’adona de la
feina que hi ha
al darrere. Com
vàreu decidir
quins poemes
entrarien en el
llibre i quins
grups hi
participarien?
Suposo que haver
de coordinar tot
el procés deu
haver estat
complicat.
A.C:
Els poemes els
vam decidir
entre tots, per
dir-ho d’alguna
manera. Hi havia
grups que ja
tenien clar quin
era el que
voldrien
musicar, però
pels qui no ho
tenien tan clar,
la Maria va
preparar una
selecció de
poemes que
tenien una
mètrica més o
menys regular.
Per als grups,
és més fàcil
triar entre un
llistat de 20
poemes que entre
un de 300.
Ja que havia de
ser, per a
nosaltres, una
cosa molt
especial i el
primer treball
d’aquestes
dimensions,
volíem que els
qui hi
participessin
fossin grups que
signifiquen
alguna cosa per
nosaltres. Així
és com vam
decidir a quins
grups demanaríem
la col·laboració.
És obvi, però,
que no hi hem
pogut fer cabre
tots els que ens
agradaria.
EL LLIBRE-DISC
BNA: Tribut
de Sorra i
Fulles consta de
dues parts ben
diferenciades i
alhora
imprescindibles:
per una banda el
llibre i per
l'altra el
disc...
A.C:
Així és. El disc
sense el llibre
no té cap mena
de sentit, i
viceversa. Les
fotos parlen de
la música que
trobem al disc.
La música parla
dels poemes que
estan al llibre.
És per això que
recomanem que el
disc s’escolti
amb el llibre al
davant.
BNA: El
llibre dius que
està dividit en
subapartats, on
hi trobem
l'espai de cada
grup, amb una
portada, crèdits
del grup,
fotografies del
mateix i la
reproducció del
poema. Les
fotografies són
totes en blanc i
negre... per què?
A.C:
No volíem que,
amb tantes
fotos, el llibre
semblés un còmic.
Així, vam pensar
que el millor
era organitzar-ho
d’aquesta manera
que has explicat,
per tal de fer-ho
més amè.
Sobre això de
fer les fotos en
blanc i negre...
és perquè el
rodet surt més
barato. Jajaja,
és broma! Des
que vam tenir la
idea de fer
aquest llibre,
ja ens havíem
imaginat que les
fotos serien en
blanc i negre.
Creiem que així
hi encaixen
perfectament,
mentre que si
fossin en color
no donarien
tanta unitat i
elegància a les
pàgines. A més a
més, el blanc i
negre dóna un
toc clàssic i
antic a les
imatges.
BNA: De grups
que hi
participen podem
parlar dels Dept.,
en Francesc
Ribera “Titot”,
en Toni Xuclà o
Sanjosex. Com
sorgeixen
aquestes
col·laboracions?
A.C:
Al llarg
d’aquests 5 cinc
anys en què he
estat fent fotos
a concerts, he
tingut el plaer
de treballar amb
la gran majoria
dels grups que
hi participen.
Això ha fet que
tinguem una
relació
d’amistat i es
converteixin en
grups
imprescindibles
per aquest
projecte. Amb
els qui no hi
havia treballat
abans, hi tinc
una molt bona
relació, cosa
que explica que
ni a nosaltres
ens va costar
oferir-ho ni
ells van dubtar
a l’hora de dir
que sí.
BNA: Les cançons
han estat
creades i
enregistrades
exclusivament
per a aquest
disc, s'han
gravat i mesclat
a l’estudi
Sibèlius i sota
la supervisió de
David Rossell, i
la
masteritazació
s’ha fet als
estudis
Catmàstering a
càrrec de Juanjo
Muñoz. Com va
anar
l'experiència?
AC: Va
ser una
experiència molt
interessant. Vam
aprendre moltes
coses i com que
volem apropar
una mica a
tothom el que és
el món de les
gravacions,
n’hem fet aquest
reportatge
fotogràfic que
surt al llibre.
Per a nosaltres
és un privilegi
haver pogut
viure aquest dia
a dia amb els
músics, estant
cada dia 8 hores
–o més, en
algunes ocasions–
a l’estudi i
sent testimonis
de tots els
passos que s’han
de seguir per a
tenir un disc.
Un dels aspectes
més interessants
d’aquesta
experiència és
el de veure com
evoluciona una
cançó, des del
moment que es
grava com a
maqueta fins que
ja està
masteritzada, és
sorprenent.
Com bé dius,
David Rosell
s’ha encarregat
de la major part
de les
gravacions. És
un gran
professional i
estem molt
contents de com
ha modelat el
disc, ha fet una
feina molt ben
feta. Per a
rematar-ho tot,
vam contactar
amb el Juanjo,
que també és un
expert en la
seva feina.
Sense ells dos i
els seus
esforços, estem
segurs que el
resultat no ens
agradaria tant
com ens agrada.
LES
COL·LABORACIONS
BNA: El
llibre està ple
de
col·laboracions,
però a banda de
les musicals
n’hi trobem
d'altres. Pep
Guardiola, un
gran seguidor de
l'obra de Miquel
Martí i Pol, ha
participat
recitant
“L'hoste insòlit”...
A.C:
Com bé dius, Pep
Guardiola és un
gran seguidor de
l’obra de Miquel
Martí i Pol, a
més de gran amic
seu. És per això
que vam trobar
adequat proposar-li
la col·laboració,
igual que ho vam
fer amb Rosa
Cadafalch,
actriu que també
tenia amistat
amb el poeta.
Sabíem
perfectament que
era difícil que
Pep Guardiola
digués que sí, i
que si acceptava
es parlaria més
de la seva
participació que
no de l’obra
conjunta, però
tot i així vam
voler comptar
amb ell.
Realment, és
molt especial
per a nosaltres
que un amic de
Miquel Martí i
Pol pugui estar
dins aquest
homenatge. Mai
oblidarem la
frase que va dir
al llegir-se
diversos cops el
poema: “ara és
quan reconec el
Miquel en
aquests versos”.
BNA: Jesús
Cifuentes, veu
dels Celtas
Cortos, també va
decidir
participar-hi...
A.C:
Aquesta,
juntament amb la
que parlàvem a
la pregunta
anterior, és una
de les
col·laboracions
que més
impossibles ens
semblaven. Quan
ja gairebé
teníem tot el
disc enllestit,
se’ns va acudir
intentar superar
un últim repte.
Vam contactar
directament amb
Jesús Cifuentes
i li vam
explicar de què
tractava el
projecte,
demanant-li la
seva
col·laboració.
Ens vam escriure
4 o 5 correus,
vam parlar amb
el Miquel Coll,
i abans que ens
n’adonéssim ja
érem a
Valladolid
gravant les veus
del cantant de
Celtas Cortos.
BNA: M.Carme
Manubens ha
col·laborat fent
les
il·lustracions
que podem trobar
en cada poema...
A.C:
Il·lustrar els
poemes amb
dibuixos
d’aquesta
artista va ser
una de les
millors idees
que vam tenir.
Ens agrada molt
la feina que ha
fet i així el
llibre és molt
més especial.
Ens agrada molt
que la gent
pugui trobar en
el mateix llibre
3 maneres
d’interpretar un
poema: la de la
lectura
personal, la que
en fa la Carme i
la que en fa
cada grup. Ja no
només hi ha 3
branques
artístiques,
sinó que podem
dir perfectament
que n’engloba 4:
fotografia,
poesia, música i
dibuix.
Cal dir, també,
que una de les
il·lustracions
l’ha fet la Sit
Cantallops, una
altra artistassa.
El retrat de
Miquel Martí i
Pol l’ha
dibuixat ella i
és el que dóna
color al llibre.
BNA: El
llibre es va
publicar pels
volts de Nadal i
ara ja estem a
Sant Jordi.
Quina valoració
en feu?
A.C:
La nostra
valoració seria
la mateixa el
primer dia que
vam tenir el
llibre a les
nostres mans que
ara mateix,
passats 4 mesos.
Estem molt
contents del
resultat, del
llibre i el disc
en sí. Ens
agrada com ha
quedat, ho hem
fet tot tal i
com ho volíem
fer, així que...
més faltaria que
no ens agradés,
no?
Tot i així, cal
valorar les
dades objectives.
Ens referim a
dos fets en
concret: en
primer lloc, per
a nosaltres era
inimaginable que
15 dies després
de la sortida
del llibre, se’n
fes la 2a edició.
Per altra banda,
i com a novetat,
tampoc no ens
esperàvem ser
guanyadors de la
Llança de Sant
Jordi d’enguany.
Tot això que ens
està passant ens
fa molt feliços.
BNA: Teniu
algun projecte
de futur pensat
en el món de la
música?
A.C:
Sí, estem
omplint nous
fulls de la
llibreta d’idees...
Podeu llegir la
secció "UNA A
UNA" a l'edició
digital i en pdf
de REVISTA BENNA
Número 07 del
mes d'abril. Que
trobareu en
aquesta web a
partir del
migdia d'avui
mateix.
|
.JPG)