editorial

 

 

Aquest passat dissabte vaig quedar amb un amic, que feia temps que no veia. M'entres anàvem de camí cap a Martorell amb el cotxe, ja que els dos som afeccionats al motor i també als trens a escala, recordàvem antigues marques de cotxes que als anys 60 i 80 s'havien fet molt populars a casa nostra. Un deia, Ebro, l'altre Pegaso, Barreiros, Iveco, Seat... fins i tot Frigo, marca de gelats que es va fundar a Barcelona pels volts dels anys 20. I m'entres anàvem anomenant aquestes marques, que havien mitificat la nostra infantesa, ens adonàvem que de tots els noms que havíem dit, pràcticament tots ja eren història.

 

Espanya i Catalunya ha tingut grans marques en la fabricació de l'automoció i fins i tot ferroviària com La Maquinista Terrestre y Marítima, d'aquí ve doncs el nom del famós centre comercial de La Maquinista. En fi no es tracta de fer pas publicitat, però si fer entendre i veure, que dins de la crisis global que ens toca viure avui dia, Espanya i Catalunya encara la patirem més. Les marques nacionals, han desaparegut, moltes comprades i engolides per multinacionals foranes, que l'únic que fan es moure's per els seus purs interessos, fins aquí correcte, però no deixant ni un duro, dels seus beneficis a Catalunya.

 

Fraça té la Renault, la Citroën. Però Espanya i Catalunya no tenen res. Frigo marca de gelats que van fundar un germans catalans, ara amenaça en tancar la fàbrica de Barcelona. I aquí està el nostre mal. Tot el que fabriquem es d'algú de fora. Nosaltres no tenim productes propis. Si avui dia existissin l'Ebro, la Pegaso, la Iveco, podríem fabricar cotxes, camions, furgonetes, per al propi mercat intern i alhora extern. Però quan només fas que produir per al mercat extern, i només ets un país de serveis, oci i no tens un producte propi, la crisis s'agreuja.

 

Potser algú no ha sabut fer bé les coses, o si més no davant l'oportunitat de diner líquid. Qui es nega a vendre una empresa? A Catalunya i a la Península només ens falta una cosa, ser productors de marques pròpies i això s'aconsegueix, treballant, (que ja ho teníem) i no venent allò que funciona.